Entre les quaranta làmines que integren l’àlbum Jardins d’Espanya, de l’edició de 1903, Santiago Rusiñol va incloure dues vistes d’un mateix jardí de Mallorca: són els quadres que porten per títol Vil·la florida i Jardí clàssic, pintats entre 1901 i 1902 durant la segona estada a l’illa. Aquests dos quadres juntament amb altres que tenien com a tema diversos paisatges i jardins de Mallorca, van estar exposats per primera vegada en els salons de l’exclusiu Cercle Mallorquí de Palma, i després van viatjar a Barcelona per figurar a la important exposició individual dedicada a Mallorca que Rusiñol va fer a la Sala Parés el febrer de 1903, aconseguint un èxit sense precedents.
A partir d’aquestes dues exposicions aquests dos quadres no han tornat a figurar en cap altra exposició, havent-ne perdut totalment el rastre. Només tenim el testimoni de la seva existència per les dues làmines de l’àlbum Jardins d’Espanya, les imatges que repetidament s’han publicat després, les imatges de l’exposició de Palma que figuren a la revista mallorquina La Roqueta, o una fotografia antiga en blanc i negre de l’exposició de 1903 a la Sala Parés. Aquestes imatges ens permeten establir de manera aproximada les mides que tenen aquestes dues obres en relació a la resta dels quadres exposats.
Vil·la Florida, que té un format vertical, de mides considerablement grans, representa una casa-torre, amb un jardinet d’arbres fruiters, un brollador, i una figura femenina de terra cuita. La casa té una gran balconada coronada amb quatre figures femenines amb uns atributs difícilment identificables en el quadre de Rusiñol. Mentre que Jardí clàssic té un format horitzontal de mides molt més petites, que representa el mateix jardí però vist des d’un altre angle, amb la façana lateral de la casa a la dreta de l’espectador. Rusiñol va situar el seu cavallet al cap d’amunt i al bell mig d’un caminal situat al centre de la composició, caminal que ens porta cap a una construcció en arcs. La imatge en blanc i negre no es permet distingir el fons de la composició on segurament es devia veure el mar.
Sabem que durant la segona estada de Rusiñol a Mallorca hi anà amb la seva família: la seva esposa Lluïsa, la filla María i la sogra Dolors Reverter, i va llogar una casa a El Terreno, un barri residencial de carrers empinats i estrets a ponent de la ciutat de Palma, als redols del Castell de Bellver, que segons Rusiñol recordava els barris del Puget o de Vallcarca a Barcelona.
Maria Rusiñol, que aleshores tenia quinze anys, mantingué sempre viu el record d’aquella seva primera estada a Mallorca i de la casa on va viure amb els seus pares i àvia. Ella en va descriure la casa al llibre de memòries Santiago Rusiñol vist per la seva filla: “La nostra casa era més o menys com totes les del Terreno, espaiosa, emblanquinada, amb un finestral que donava al mar, veient-se en el fons el port. Però el més “important” de la casa era el jardí. Era petit. Tot just perquè hi cabessin quatre baladres, mitja dotzena de tarongers i dos “parterres” (diguem-ne parterres) curulls de roses i en el centre un brollador voltat de pedra tosca i al mig del brollador una figureta de terra cuita que aguantava un càntir d’on sortia un rajolinet d’aigua clara.” María ens segueix informant que en aquesta casa hi va anar a viure amb ells el pintor Joaquim Mir, i que la casa era freqüentada per “pintors, músics, periodistes, escriptors, místics i revolucionaris, conservadors i gent de la flamarada”, com Gabriel Alomar, el republicà Lluís Martí, el compositor Toni Noguera, el músic valencià Eduardo López-Chavarri, els pintors Antoni Gelabert, Paco Bernareggi i Antoni Ribas Prats, els poetes Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver, o el periodista Miguel Sarmiento. Els Rusiñol tenien a més un veí català de nom Conrado Pinto, cunyat del pintor Gaspar Terrassa, un dels personatges més emblemàtics del barri, que va ser retratat per Rusiñol, tot pulcrament vestit de blanc, com Terrassa solia anar vestit. Pinto era un reconegut professor de piano, i ànima de vetllades musicals de gran volada, organitzades a casa seva, en les que participaven els seus nombrosos alumnes de Palma, entre els quals hi havia la mallorquina Matilde Escalas, que despuntava pels seus excel·lents dots com a cantant lírica, i a qui Rusiñol també havia retratat.
Al llarg dels anys el barri d’El Terreno ha sofert important transformacions urbanístiques inherents a la massiva construcció d’edificis que han anat canviant l’essència d’aquell barri residencial formada per torres d’estiueig. No obstant això, encara s’hi poden trobar algunes de les cases construïdes a finals del segle XIX que han conservat el seu estil original, tal com les va descriure el mateix Rusiñol a L’illa de la calma. Entre aquestes torres he trobat enguany la Vil·la florida, i tot i que detecta alguns canvis estructurals respecte a com era a l’època que va ser pintada per Rusiñol, la casa ha conservat tot el seu encant. Les meves recerques han donat com a resultat la localització de l’actual propietari, persona amabilíssima, i amb una sensibilitat molt especial per l’art i la història. En assabentar-se del meu interès per la casa no va dubtar en mostrar-me el jardí, i la casa per fora i per dintre i al mateix temps es va interessar per les imatges dels quadres de Rusiñol que vaig lliurar-li, perquè segons em va dir, li són, sens dubte, una eina indispensable i de gran ajuda per restituir l’aspecte original de la casa que està actualment en procés de restauració.
Vaig recórrer amb el seu arquitecte les diferents habitacions, a la recerca d’aquells dibuixos al carbó que Rusiñol i Mir van fer a les parets i que la filla Maria recordava: “De primer, temes tradicionals. Per Nadal, el gall. Viu i mort. La cassola de l’arròs. El tortell del diumenge. L’ensaïmada del Sant. Després, envestint temes de més volada, el retrat de la meva àvia cosint. La meva mare; el meu cap de perfil i de cara.” Res de tot això he vist, i segurament, tal com augura Maria Rusiñol en el seu llibre de memòries, la mestressa de la casa, ho devia fer emblanquinar, per treure aquella brutícia, que segurament per a ella no tenia cap sentit.
En el meu recorregut per la casa vaig sortir al balcó del primer pis per veure i fotografiar aquelles quatre figures femenines que coronen la barana, que es veuen en el quadre de Rusiñol i que representen amb els seus atributs els quatre continents: Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Per aquestes figures la casa és coneguda com la “Casa dels quatres continents”, i està situada al número 48 A del carrer Robert Graves. Encara no he pogut trobar qui va encarregar la construcció d’aquesta casa tan peculiar. Tot sembla que els seus habitants han estat sempre relacionats amb el món de les lletres, les arts o la música.
A finals dels anys vint, va ser habitada per un altre català, el periodista i crític d’art Ernest Maria Dethorey i Camps (Barcelona, 1901- Vallentuna [Suècia], 1992) amb la seva esposa Gertie Borjesson. D’aquesta època existeix una fotografia de la casa i el jardí, que aleshores tenia una glorieta de xiprers com les que solia pintar Rusiñol. Un cunyat de Dethorey era l’escriptor Pere Ferrer Gibert, amb qui Rusiñol es va relacionar. Precisament Ferrer Gibert va il·lustrar la portada d’un dels seus llibres titulat Visiones de Mallorca amb una imatge del Jardí clàssic de Rusiñol.
Tal vegada aquest text ens condueixi a la localització d’aquestes dues obres de Rusiñol que van formar part de l’esplèndida col·lecció Jardins d’Espanya.
Mercedes Palau-Ribes
Desembre 2017
