L’àlbum, un llibre d’art
Per Mercedes Palau-Ribes
Com a claps de poesia, entre les planures d’Espanya, es troben els jardins que he anat espigolant, abans no acabin de borrar-se.
Amb aquesta frase comença Santiago Rusiñol la presentació del seu àlbum Jardins d’Espanya.L’exposició homònima, que es durà a terme aquesta primavera del 2017 al Museu del Modernisme,és una reivindicacióde la persona de Rusiñol, pintor de jardins, com una de les figures culminants de la pintura del modernisme català.Posem en relleu la importància que va tenir l’àlbum Jardins d’Espanya per la divulgació del seu missatge estètic i de la seva visió modernista del jardí, de la qualfou un referentindiscutible. Convé assenyalar de quina manera aquest àlbum va contribuir a inscriure el motiu del jardí com a element clau de la literatura modernista i examinar la repercussió que aquesta publicació va tenir al món de la música.FOTO 140
Els jardins de Rusiñol adquireixen un important relleu a partir de la primera exposició individual que el pintor fa a París, al novembre del 1899, a la prestigiosa galeriaL’Art Nouveau, especialitzada en art simbolista i nabí. Rusiñol hiva exposar un conjunt ampli i homogeni de trenta-dos quadres de jardins, que havia pintat l’any anterior a Granada, juntament amb altres que havia pintat a Aranjuez,La Granja, Tarragona, Barcelona i Sitges.[1]
La pintura de Rusiñol no era nova ni desconeguda a París, i encara menys els seus jardins, amb els quals havia participat al Saló de la Société Nationale des Beaux-Artsdel 1896.[2] Ja aleshores havia desvetllat l’interès dels crítics i havia aconseguit que l’Estat francès s’hi fixés i es decidís a adquirir un quadre de la sèrieJardins arabes de Grenade(que després s’ha divulgat amb el títol Xiprers vells)[3]. La sèrie completa que va presentar a L’Art Nouveau, però, va ser la que va provocar un impacte més gran i, de retruc, va rebre els elogis més entusiastes tant del públic com dels crítics que la van veure. Melangia, emoció, tristesa, solitud, abandó, desolació, repòs, harmonia, poesia, originalitat, elegia eren les paraulesamb les quals es definia la col·lecció dels jardins de Rusiñol. La crítica francesa en destacava sobretot la visió extremadament personal i nova, poèticament romàntica i evocadora dels jardins de Rusiñol,perquè aquests donaven una visió d’Espanya fins aleshores desconeguda a França, allunyada de l’habitual representació de l’Espanya típica i tòpica.[4]FOTO 151
L’èxit de París es va veure reforçat amb l’exposició de Jardins d’Espanya a la Sala Parés de Barcelona al novembre del 1900. Rusiñol hi va tenir penjats trenta quadres que eren més o menys els mateixos que havia portat a París l’any anterior, compensant els que s’havien venut amb altres de més antics, com ara dos patis blaus de Sitges.FOTO 152
És a partir d’aquests primersèxits que Rusiñol dedica la seva pintura,gairebé en exclusiva,al gènere del jardí, amb una visió extremament personal tant en la forma com en el contingut.No li importa tant la representació fidedigna del jardí com la representació de l’empremta que hi deixen l’home i el pas del temps. Continuarà al llarg de la seva vida utilitzant una pintura de formes clàssiques,sense canvis quant a la seva tècnica, però sempre mantenint l’esperit poètic i romàntic.
Els àlbums de records i l’àlbum per al record
L’any 1903 els Tallers Gràfics de la Casa Thomas[5] de Barcelona van editar l’àlbumJardins d’Espanya, consistent en quaranta reproduccions de quadres de Rusiñol precedides per uns plecs amb textos apropiats en poesia i prosa. Aquests textos erendestinats a oferir una clau per entendre l’abast i el sentit de l’obra, i per crear una mena de pont entre pintura i literatura modernistes. El primer text,del mateix Rusiñol, explicitava i defensava la bellesa de la decadència dels jardins que anaven desapareixent amb el temps i alhora exposava l’ideari estètic d’aquests monuments d’arquitectura vegetal i la representació que se’n feia el pintor.
L’original obra Jardins d’Espanyapodriatenir el seu precedent en els àlbums de records que Rusiñol va iniciar a l’octubre del 1880, consistents en folis de gran format, a les pàgines dels quals ell o els seus col·laboradors enganxaven i referenciaven, amb cert criteri cronològic més o menys aproximat, retalls de premsa, fotografies, dibuixos, catàlegs d’exposicions, etc.Tot allò havia de servir per fixar en el record els inicis i el desenvolupament de la seva trajectòria artística.FOTO 165 (EXPOSICIÓ)
L’àlbum, que dóna nom i motiu a aquesta exposició, es gesta en un moment clau, quan la pintura de Rusiñol ha aconseguit el ple reconeixement i l’èxit amb una valuosa exposició a la Sala Parés[6] de Barcelona,el 1903,on va presentar trenta-sis obres que havia pintat a Mallorca, a València i a Barcelona feia poc. A diferència dels àlbums de records, el delsJardins no és un exemplar únic i de confecció senzilla, ni un catàleg destinat a la venda de pintures, sinó que ha de difondre als quatre vents l’ideari d’un artista-poeta i donar a conèixer la seva obra al públicentèsabans que caigui enl’oblit. Serà un llibre d’art i,amb aquest fi, utilitzarà els mitjansgràfics més moderns i sofisticatsal seu abast per aconseguir-ho. Ha de ser un llibre d’artinnovador, que cridi l’atenció per la seva bellesa, un recull on la reproducció dels seus quadres sigui al més fidel possible a l’original.
Pera l’àlbumJardins d’Espanya Rusiñol va escollir una presentació amb unes característiques similars a les de les grans carpetes que solien utilitzar els artistes per presentar els seus dibuixos: unes cobertes de cartró tancades amb tres llaços. Al’interiorhi ha quaranta reproduccions en làmines de diverses mides,impreses sobre papercuixéi signades per l’impressor(“Thomas sv”). Cadascunaanava enganxada dins d’un marc estampat en sec sobre cartolina de paper Guarro, que porta la marca també en sec de l’ex-libris de Rusiñol a l’angle inferior dret. Totes les làmines anaven cobertes curosament amb un paper de seda sobre el qual s’havia imprès el títol de l’obra. Per a sis de les reproduccions es va utilitzar la tècnica de la quadricromia i la resta són monocromiesrealitzades en diverses escales i gradacions dels colors verd, granat, malva o sèpia.FOTO 142
Vuit textos d’escriptorsescollits per Rusiñol segueixen el seu pròleg: “La Relíquia” de Joan Alcover[7], “Floràlia” de Gabriel Alomar[8], “Villa” de Miquel Costa i Llobera[9], “En mon jardí” d’Emili Guanyabens[10], “El jardí abandonat” d’Apel·les Mestres[11], “Les roses blanques” de Joan Maragall[12], “El Castell buit” de Miquel dels Sants Oliver[13] i un text sense títol de Francesc Matheu[14].Tots ells havien rebut l’encàrrec d’escriure la seva particular visió del jardí desolat.
Una carta de Rusiñol a Joan Alcover[15] ens informa que els treballs de l’edició estan en fase molt avançada:
Barcelona 15 de març de 1903
Estimat amic: En Sarmiento ya sé que li ha escrit parlant-li de la magnífica impressió que ha causat la seva poesia a tots els que l’havem llegida. Dec afegir-hi el parer que per mi val molt, d’en Guanyabens, que em va dir que era de lo millor que havia llegit de poesia catalana.
En quant a mi, ja pot figurar-se lo molt que m’ha agradat, perquè a més dels motius literaris hi entren els d’amistat, i una mica els de vanitat de que vagi a n’el meu àlbum de jardins.
Lo que si havem acordat tots és la conveniència de que escrigui més sovint en català, per bé de la nostra literatura tan abundant de Floreraires, i tan faltada de poetes.
El tom dels jardins crec que farà molt bonic. Els facsímils de colors que ja están tirats, queden molt bé. He lograt tenir vuit poesies com a pròleg dels poetes que a mi m’agraden més en català. Alcover, Oliver, Alomar, Costa i Llobera, Matheu, Apeles Mestres, Maragall i Guanyabens.
Ara, amic Alcover, mil i mil gràcies.
Me recordo molt de Mallorca i molt sovint i sobretot dels amics a qui em farà el favor d’abraçar.
Una bona estreta de mà
Santiago Rusiñol
Durant la primavera Rusiñol, amb l’ajuda de Miquel Utrillo, director de la revista Pèl&Ploma, i del seu col·laborador, el periodista Miquel Sarmiento[16], es va dedicar a supervisar de prop el tiratge de les làmines als tallers de la Casa Thomas. Prèviament s’havia encarregat de seleccionar les obres que reproduiria a l’àlbum i les haviafet fotografiar. Gràcies a les imatges,va estudiar i anotar al dors de cadascuna les mides i el color amb què anirien reproduïdes,va establir-ne l’ordre en la publicació,va triar el color de les tintes i va seleccionar les obres que va considerar més importants per reproduir-les de la manera més fidel a l’original, utilitzant el complicat procés fotomecànic de la tricromia o quadricromia[17].FOTOS 126-133 (MUNTATGE LES 8 EN UNA PÀGINA)
A final de juliol les proves d’impremta van estar enllestides i Rusiñol se les va emportar a Sitges per presentar-les als amics del Cau Ferrat i fer-los la lectura del pròleg, que acabava d’escriure.[18]
La revista Pèl&Ploma va publicar l’anunci de Jardins d’Espanya al seu número 96, del mes d’agost del 1903; ho feia en francès per als seus abonats i lectors de la revista a París i a França[19], on interessava que es conegués l’obra. Per al gran públic, la Casa Thomas havia imprès una bonica col·lecció de targetes postals en color que representaven cinc jardins de Rusiñol.[20]FOTO 153
La nova edició de l’àlbum Jardins d’Espanya_
A partir de la publicació de l’àlbum,Rusiñol es va convertiren “el pintor dels jardins d’Espanya”,apel·latiu que va esdevenir inseparable del seu nom. A les pàgines de les revistes Art et Décoration i L’Art Décoratif de l’any 1904,amb motiu de la divulgació de l’àlbum a França,trobem uns articles elogiosos dels crítics d’art francesos Georges Riat i Henri Frantz[21], acompanyats denombroses il·lustracions dels quadres de Rusiñol. Frantz hi destaca“la modernité de sa technique, la hardiesse de ses procedés de couleur, sa manieère de représenter les ombres claires, indiquent bien qu’il ne saurait être question avec lui de revenir à de vieux procedés; ce qu’on se plait à saluer en ce peintre c’est la préocupation de la belle composition et du sujet rare”i coincideix a afirmar que la pintura de Rusiñol és molt personal i altament poètica. Un altre crític d’art de renom, Vittorio Pica, va escampar el nom de Rusiñol per tot Europa i Amèrica[22].
Vers el 1914 apareix una nova edició dels Jardins d’Espanya[23], impresa aquesta vegada als tallers d’Antoni López, l’editor del setmanari L’Esquella de la Torratxa, on Rusiñol publicava el seu glossari. Josep Thomas, l’impressor de la primera edició, havia mort a Berna(Suïssa) el 1910. I Rusiñol estava decidit a fer-hi alguns canvis perquè la primera edició “no me dejó satisfecho”.[24]
A la nova edició es van substituir catorze làmines de l’edició del 1903[25]—vuit eren de Mallorca, tres de Granada, una de València, una de Sitges i una de La Granja–per altres quinze làmines[26]dejardins de València, Aranjuez, Mallorca, Girona i Granada. Hom pot pensar que l’autor volia donar compte de l’evolució de la seva pintura, fer conèixer els jardins recentment pintats iintroduir canvis en les tintes de les reproduccions anteriors que no havien sortit com ell volia[27]. El més rellevant, però, és que al nou volum hi havia afegit set textos de poetes castellans de reconegut prestigi, una concessió per complaureel públiccastellà i sud-americà que s’havia interessat per la seva obra: “Oración en el jardín” d’Enrique Díez-Canedo[28], “Año sentimental” de Francisco A. de Icaza[29], “Granada” de Manuel Machado[30], “Los jardines de España” d’Eduardo Marquina[31], “A Santiago Rusiñol” de Gregorio Martínez Sierra[32], “Jardines” de Ramón Pérez de Ayala[33]i“A Santiago Rusiñol. Por cierta rosa” de Juan Ramón Jiménez[34].
Aquesta segona edició anava acompanyada de l’emissió d’unanova col·lecció de nou targetes postals, feta per la casa Agfa,que reproduïa en sèpia jardins de l’àlbum del 1914[35].FOTO 154
La música dels Jardins d’Espanya
Entre els llibres que tenia el compositor Manuel de Falla a la seva biblioteca hi haviaun exemplar dels Jardins d’Espanya del 1903 que li havien regalat amics seus[36]. És aquest l’àlbum que Falla demana des de Parísa la seva família quan comença a treballar els primers compassos d’uns nocturns que esdevindran una de les seves composicions més emblemàtiques: Noches en los jardines de España.
Respecto a los “Jardines” a ver en qué forma pueden venir, si por ferrocarril o cómo. Indudablemente debe haber algun medio. Pedro no los podría traer por la sencilla razón de que no volverá de España por ahora[37].
No sabem amb precisió quan es van conèixer Rusiñol i Falla, però van tenir un gran nombre d’amics comuns, com ara Ricard Viñes, Isaac Albéniz, Juan Ramón Jiménez o Gregorio Martínez Sierra, col·laborador de Santiago Rusiñol en temes relacionats amb la literatura i el teatre des del 1904.Serà a l’estiu del 1915 quan la relació entre Santiago Rusiñol i el compositor es va fer més estreta. Falla era a Barcelona amb els Martínez Sierra per afers teatrals i va passar tres setmanes amb ells a Sitges, on Rusiñol li va oferir el piano del Cau Ferrat perquè pogués acabar les composicions musicalsen què estava treballant. Rusiñol va aprofitar l’estada del músic per immortalitzarFalla amb un senzill i entranyable retrat al dibuix[38] que va deixar sense signar.FOTO 149 i 150
El record del pintor i dels seus jardins es va evocar, dos anys després de la seva mort,quan el músic va visitar Mallorca l’any 1933 i, reiteradament,va demanar“¿Dónde está el jardín del pirata?”, en al·lusió al Jardí del Pirata, pintat per Rusiñol i reproduït a l’àlbum[39].
Elsjardins de Rusiñol i les Noches en los jardines de España(1916), una de les obres més significatives de Manuel de Falla, estan estretament relacionats especialment amb l’ambient dels jardins de l’Alhambra i del Generalife, uns jardins que Fallaaleshores només coneixia per les reproduccions de l’àlbum de Rusiñol.
Altres edicions
Després del 1914 s’han fet altres edicions de l’àlbum Jardins d’Espanya, amb més o menys encert. La del 1925 és una reedició de la del 1914; altres, publicades sense especificar l’any o l’impressor, ja no tenen quaranta làmines sinó trenta-sis. En diverses edicions fins i tot s’han suprimit els textos dels poetes i el pròleg de Rusiñol, que era el que donava sentit a la publicació.
L’àlbum Jardins d’Espanyaens ha estat una eina imprescindible per poder recuperar de l’oblit part de la col·lecció de les millors obres de Rusiñol, directament seleccionades per ell. No hauríem conegut mai,o només les coneixeríemper fotografiesen blanc i negre,algunes de les obres que descobrirem al Museu del Modernisme.
El pelegrí dels jardins abandonats
Rusiñol va començar a tractar el tema dels jardins a les cròniques que escrivia dels seus pelegrinatges per França, Mallorca i Itàlia, publicades a L’Avenç i a La Vanguardia.
Un dels primers jardins pintats per Rusiñol va ser el jardí de Can Falç, que havia fet servir com a decorat per a l’obra teatral de Maeterlinck La intrusa, estrenada a Sitges el 1893 en el marc de la Segona Festa Modernista. Era un jardí sumptuós i melangiós, amb estany i brollador i una glorieta de xiprers retallats que Rusiñol va pintar a l’estiu del 1894. Amb El pati de Can Falçl’artista inicia la llarga sèrie de jardins abandonats que va contribuiral seu reconeixement internacional.FOTO 001 (EXPOSICIÓ)
A l’estiu del 1898, Rusiñol es va traslladar a Madrid amb l’objecte de recaptar fons per aixecar el monument d’El Greco a Sitges, però el Círculo de Bellas Artes de la capital va arronsar les espatlles i Rusiñol, davant de la decepció, es va traslladar a Aranjuez i La Granja per pintar. La primera impressió que va tenir d’aquests jardins no era l’esperada i va escriure a Utrillo:“Yo aquí pinto, encara que sense gran entusiasme, doncs encara que això no és lleig, no és pas lo que busco”[40].Aquesta opinió no era justificada, perquè del primer contacte amb La Granja en va pintar dos quadresmagnífics —L’estany de la Granja i Font Roja—, i d’Aranjuez, el Caminal de rosers, amb la seva glorieta de xiprers.
D’aquesta última obra posteriorment en faria fins a deu versions diferents, una de les quals vamerèixer una medalla de primera classe i va ser adquirida per l’Estat espanyol per al Museu del Prado; un any més tard l’Estat francès va adquirir una altra versió.Rusiñol va descobrir als Jardins d’Aranjuez una glorieta de xiprers retallats que el va captivar, i de la qual en pintaria nombroses versions al llarg de trenta anys. El Caminal de rosersés la primera versió que en va fer, i que, juntament amb altres pintures de jardins, va figurar a l’exposició de la galeria L’Art Nouveau de París a la tardor de 1899. Aquesta exposició va ser molt important en la seva trajectòria, ja que va suposar el reconeixement internacional de la seva pintura. Avui trobem que la glorieta rep el nom “Glorieta de Rusiñol”, denominació en record del pintor i de la seva predilecció per aquest racó del Jardín del Príncipe.FOTO 055 (EXPOSICIÓ)
Molt diferents són els seus quadres pintats en terres andaluses, com Glorieta i boixos. El tema d’aquesta pintura és el jardí de la caseria de Buena Vista, als afores de Granada, coneguda popularment com la caseria de La Bailarina perquè a mitjan segle xix s’hi va allotjarla famosa ballarina espanyola Pepita Durán (Màlaga, 1830-Arcaishon, Gironda, 1871), àvia materna de la novel·lista i poetessa anglesa Vita Sackville-West (1892-1962), que va ser membre del grup de Bloomsbury i amant de l’escriptora Virginia Woolf.FOTO 044 (EXPOSICIÓ)
En el segon i el tercer viatge a Granada (1895 i 1898 respectivament), Rusiñol es va interessar pels jardins granadins amb xiprers i boixos retallats i glorietes d’arquitectura de formes arabesques, que va plasmar en les seves pintures. Els quadres de Rusiñol dels jardins de Granada, juntament amb altres de pintats a Aranjuez, Barcelona i Tarragona, van consagrar l’artista com a pintor de jardins.
La figura de Rusiñol va començar a aparèixer a l’imaginari artístic de l’època acompanyat pels elements vegetals que pintava als jardins. De fet, en un exemple molt il·lustratiu, Picasso va immortalitzar Rusiñol en un jardí, amb un fons on apareix una glorieta de xiprers de Granada. El dibuix, en lloc desconegut, el coneixem gràcies al fet que el va fer reproduir a la revista Arte Joven del 31 de març de l’any 1901.
Posteriorment, durant la seva estada a Mallorca l’any 1906, Rusiñol es va interessar per conèixer altres jardins senyorials de la serra de Tramuntana. A Sóller va descobrir un bell jardí romàntic situat al predi de Son Angelats, als afores de Sóller,que havia manat construir la seva propietària, Catalina Zaforteza i de Togores. Allà va anar a pintar racons de somni com Camí de Roses (Museo de Bellas Artes de Buenos Aires) iles dues versions de l’estany, les aigües del qual reflecteixen l’espessa vegetació que l’envolta:Mirall d’aigua (col·lecció particular) i Estany dels Enamorats.FOTO 033Finalment,hi va pintar Flors blaves, un jardí d’alt contingut simbolista amb un camí vorejat de flors que condueix l’espectador a un lloc ombrívol on hi ha un salze mort. Aquesta obra va fer guanyar a Rusiñol una medalla de primera classe a l’Exposició Internacional de Barcelonadel 1907. Hi ha una versió en petit format d’aquest mateix quadre que va ser inclosa, com a element ornamental i al costat de composicions d’altres autors, en un moble que el Cercle Artístic de Barcelona va regalar al polític mallorquí Antoni Maura, amb motiu de la seva visita a Barcelona al novembre del 1908.FOTO 075 (EXPOSICIÓ), FOTO 098 I FOTO PREMI
En els seus jardins, llocs desomni, la figura humana es troba pràcticament absent. El ressò humà el podem reconèixer en els traços de naturalesa intervinguda i adaptada en la forma de jardins i patis. Una de les poques figures la podem observar en el quadre de grans dimensions L’hort del duc de Gor, on apareix una figura solitària en un passeig de xiprers. Els trets humans no importen aquí, sinó la seva inserció com a part de la composició i com a part, sobretot, d’allò que vol transmetre. Un altre cas, d’una bellesa captivadora, és l’oli del 1902Brollador del faune. Aquí, el record humà és absorbit per l’escultura,que representa la figura clàssica d’un faune, el vestigi d’un passat en què l’home era el centre de l’univers però que, amb el pas del temps, s’ha re-integrat silenciosament en la Naturalesa.FOTO 078 (EXPOSICIÓ)
El jardí d’aquest quadre és el de la casa contigua a la del poeta Joan Alcover —del qual va incloure a Jardins d’Espanyaun evocador poema, dedicat precisament alfaune—, que va ser anomenada Casa dels Poetes, al baluard de la Seu de Palma, lloc de reunió d’escriptors i artistes. Allà el va trobar Miguel Sarmiento una tarda: “Rusiñol pintaba entonces uno de sus Jardines: un pobre fauno decapitado que en medio de un estanque, entre desmayos y acacias, se refleja en un fondo de aguas verdes a donde no llegan nunca ni los pájaros ni el viento. Pintaba Rusiñol a la caída de la tarde, cuando el sol doraba la cima de los árboles. Muchos días el pintor llegaba demasiado pronto y tenía que aguardar el momento oportuno para comenzar su trabajo”[41].
Aquesta obra tot just va merèixer comentaris quan va ser exposada a la Sala Parés de Barcelona i, no obstant això, va causar sensació a Henri Frantz, que es va estendre a comentar-ho en un article: “La Fontaine du Faune nous apparaît encore parmi les plus beaux morceaux de cette sèrie, et aussi les plus importants par ses dimensions et les recherches de couleurs qu’il nous révèle. Nulle part on ne goûtera plus intensement la saveur de la vie et l’amertume de la mort, le contraste de ce faune mutilé qui se dresse au milieu de la vasque de pierre, de cette eau immobile que ne viennent plus égarer les jeux d’eaux et qui ne tressaille qu’à la chute de quelque feuille, et de la joie éperdue, triomphante de cette nature de printemps qui s’épanouit dans la sève de ses arbres en fleurs…”[42].
[1]El catàleg d’exposició Les Jardins d’Espagne de Santiago Rusiñol, París: L’Art Nouveau, 1899, esmenta: 1. Jardin doré (Grenade); 2. La Fontaine des cyprès (Grenade); 3. La Cour de la Sultane (Grenade); 4. Architecture verte (Grenade); 5. Solitude (Grenade); 6. La Voûte de pampres (Grenade); 7. Palais de l’Evêque (Grenade); 8. Fontaine du Généralife (Grenade); 9. Le Cyprès de la Sultane (Grenade); 10. Jardin jaune (Grenade); 11. Mur de cyprès (Grenade); 12. Bouquet d’arbres (Grenade); 13. Effet de lune (Grenade); 14. Le Soir à Grenade; 15. Sierra Nevada (Grenade); 16. Promenade solitaire (Grenade); 17. Le Généralife (Grenade); 18. Le Canal (Grenade); 19. Palais abandonné (Grenade); 20. La Fontaine (Aranjuez); 21. Le Kioske (Aranjuez); 22. La Fontaine d’Apollon (Aranjuez); 23. Chemin Bleu (Aranjuez); 24. Jardin du Prince (Aranjuez); 25. La Glorieta (Aranjuez); 26. Mur d’arbres (Aranjuez); 27. Le Couvent (Sitges); 28. Une Cour (Sitges); 29. Le Labyrinthe (Barcelone); 20. Le Cloître (Tarragone). 32. La Fontaine rouge (La Granja).
[2] Amb “Un bravo à M. Rusiñol”,el crític Thiébault-Sisson va elogiar les obres de Rusiñol presentades al Saló dins les pàgines del diari Le Tempsdel 24 d’abril de 1896.
[3] L’Estat francès el va comprar per mil francs. Destinat primer al Palau de Luxemburg, on va estarexposat inicialment, va passar de manera temporalal Palau de Rambouillet i el 1903 va ser destinat al Museu Fabre de Montpellier. Malgrat que des del 1957 s’haperdut el rastre d’aquest quadre, que figura darrerament amb un títol diferent de l’original, el catàleg d’aquest museu publicat el 1914 en fa la descripció: “Entre de hauts cyprès une grande allée dont un bassin avec jet d’eau occupe le milieu et au fond de laquelle on aperçoit un kiosque. Fond montagneux. Ciel bleu.”(Catalogue des peintures et sculptures exposées dans les Galeries du Musée Fabre,Montpellier: 1914, p. 329)
[4]L’Aurore,6 novembre 1899, núm. 749, p. 1; Thiébault-Sisson: “Choses d’Art”, Le Temps, 9 novembre 1899, n.p.; P.H.: “L’exposition Rusiñol”, Le Radical, 9 novembre 1899, p. 2; Léon David:La Revue d’Art, 11 novembre 1899 ;Charles Frémine: “Notes d’Art”, Le XIXe siècle; Arsène Alexandre: “Exposition Rusiñol”, Le Figaro, 13 novembre 1899, p. 5; André Fontainas: “Art Moderne”, Mercure de France, XXXII, desembre 1899, p. 815-816; “L’Art décoratif”, 15-XII-1899, p. 137 ;Gabriel Mourey: “Studio-Talk: Paris”,The Studio, XVII, núm. 81, p. 200-201,15-XII-1899, p. 200; Henri Frantz: “Les Jardins d’Espagne, par M. Rusiñol”,L’Art Décoratif, núm. 17, febrer 1900, p. 217-220; Charles Saunier: “Santiago Rusiñol”, La Revue Blanche, vol. 20, 1899.
[5]Josep Thomas i Bigas (Barcelona, 1852 – Berna, 1910).
[6]El catàleg relaciona les obres exposades: 1. Jardí senyorial (Raixa); 2. El Castell gris (Castell del Rei, Pollença); 3. El Castell a hora baixa (íd.); 4. Primaveral (Gènova); 5. Castell del Rei (Pollença); 6. El pedregar del Castell (Pollença); 7. La Vall de Ternelles (Pollença); 8. Jardí d’estiu (Terreno); 9. Jardí senyorial (Raixa); 10. Brollador del Faune (Palma); 11. Jardí del Pirata (Terreno); 12. Raixa; 13. Jardí de Valldemossa; 14. “L’Assommoir” (Palma); 15. Masia Blanca (Bunyola); 16. Desmais (Terreno); 17. Racó florit; 18. Dijous Sant (Pollença); 19. L’hora fervent (Valldemossa); 20. Jardí clàssic (Terreno); 21. Jardí de muntanya (Valldemossa); 22. Niu de pedra (Castell del Rei); 23. El Torrent (Castell del Rei); 24. Caminal d’Alfàbia; 25. Camí de roses (Son Angelats); 26. Barcos blancs (Port de Sóller); 27. La cala dels pins (Port de Sóller); 28. Vall de tarongers (Biniaraix); 29. El poblet (Biniaraix); 30. La cova del barranc (Biniaraix); 31. El fossar (Sóller). València (Calvaris): 32. Calvari de Torrent; 33. Calvari de Sagunt; 34. Calvari cap al tard; 35. Calvari de nit. Barcelona:36. El Laberint.
[7]Joan Alcover i Maspons (Palma de Mallorca, 1854 – 1926), poeta, assagista i polític.
[8] Gabriel Alomar (Palma de Mallorca, 1873 – el Caire, 1941), poeta, prosista, polític i diplomàtic.
[9] Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma, 1922), poeta i sacerdot.
[10] Emili Guanyabens (Barcelona, 1860 – 1941), poeta i traductor.
[11] Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854 – 1936), escriptor, dibuixant, músic i poeta.
[12] Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911), poeta.
[13] Miquel dels Sants Oliver (Campanet, 1864 – Barcelona, 1920), poeta, periodista i assagista.
[14] Francesc Matheu (Barcelona, 1861- Sant Antoni de Vilamajor, 1938), poeta i activista cultural.
[15] Arxiu del Regne de Mallorca, Fons Joan Alcover, I.1.5. Correspondència, 422. Santiago Rusiñol.
[16]Miguel Sarmiento Salom (Las Palmas de Gran Canaria, 1876 – 1926),novel·lista, traductor,periodista i crític d’art.
[17] Aquest procés consisteix en la impressió simultània de tres fotografies d’una mateixa imatge en tres plaques diferents, cadascuna d’un color primari (groc, vermell i blau); en el cas de les quadricromies, s’hi afegeix una quarta placade color negre. Vegeu Castelló González, Julia: Conservación-Restauración de negativos sobre vidrio para cuatricromías. Selección del fondo de arte pictórico modernista de la colección Thomas del Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Barcelona:Universitat de Barcelona, 2014-2015. Agraeixo a Laia Foix, coordinadora del Departament de Documentació i Investigació de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, les explicacions sobre aquest procés i la referència a l’interessant treball d’investigació de Julia Castelló.
[18]Vallvé, H.: “Impressions d’Art. Lo pròlech”, Baluart de Sitges, 9 agost 1903.
[19]“Jardins d’Espagne. Quarante réproductions choisies de l’oeuvre du peintre Santiago Rusiñol, tirées sur papier couché, et fixées sur du papier de fil grand format, fabriqué chez Guarro, et imprimée chez J. Thomas, le tout renfermé dans un élegant portefeuille. Prix unique 40 pessetes. Les abonnés et lecteurs de Pèl&Ploma, peuvent les recevoir par port gratuit, dans n’importe quel pays de l’union postale universelle, moyennant l’envoi du prix du recueil. Pèl&Ploma, 96, P. de Gracia, Barcelone.”
[20] Les cinc postals de la sèrie Jardines de España reprodueixen les obres Jardí abandonat (Víznar, Granada),Arbres florits (Palau de Víznar), Mur d’arbres (Aranjuez), L’estany de La Granja i El xiprer de la sultana (Granada).La prova d’impremta de l’àlbum Jardins d’Espanya constava originalment de quaranta-tres reproduccions, tres de les quals es van suprimir de l’àlbum per reproduir-les com a postals: Mur d’arbres (Aranjuez), L’estany de La Granja i El xiprer de la sultana (Granada).
[21] Destaquem l’article del crític francès Riat,Georges: “Jardins d’Espagne”, Art et Décoration, setembre 1904, núm. 9, p. 95-100, amb quatre il·lustracions de jardins en blanc i negre i una làmina en color fora de text; i el de Frantz, Henri: “Santiago Rusiñol. Le peintre des Jardins d’Espagne”, L’Art Décoratif, octubre 1904, p. 121-127, amb vuit il·lustracions.
[22]Pica,Vittorio: “Artisti Contemporanei: Santiago Rusiñol”, Emporium, XXI, núm. 123, maig 1905. La revista The Studio, 41, 1907, p. 98-104, va publicar en anglès gran part de l’article italià de Pica.
[23]Jardins d’Espanya, Barcelona: Antonio López, 1914.
[24]Comentari recollit a Los Gnomos de Bellver: “Rusiñol y ‘L’Illa de la Calma’”, La Región, Palma de Mallorca, 14 febrer 1913, p. 1.
[25]El darrer jardí (Mallorca),La sèquia dels baladres (València),El brollador del faune (Mallorca),Jardí Clàssic (Mallorca),Vil·la Florida (Mallorca),Racó florit (Mallorca),Primaveral (Mallorca),Ametllers roses (Mallorca),Raixa (Mallorca),Altar de flors (Mallorca),Canal del Generalife (Granada),Glorieta dels enamorats (Granada),Racó de boixos (Granada)i Aigües somortes (La Granja).
[26]Calvari (València),Càstor i Pòl·lux (València),Salzes (València),Jardí Neoclàssic (València),Claustre de Girona,Pedres Velles (Mallorca),Jardí de l’Arxiduc (Mallorca),Claustre de George Sand (Mallorca),Font de Minerva (Mallorca),Estany dels enamorats (Mallorca),Niu de xiprers (Aranjuez),Faune vell (Aranjuez),Saló dels Reis Catòlics (Aranjuez),Jardí del Príncep (Aranjuez) iXiprers del Generalife (Granada).
[27]Al 1903 Caminal d’Alfàbia anava reproduït en tinta de color taronja, mentre que al 1914 Rusiñol va escollir reproduir-lo en color blau. També va canviar la tinta de Passeig místic, reproduït primer en color granat i després en color verd.
[28] Enrique Díez-Canedo (Badajoz, 1879 – Mèxic, 1944), poeta, traductor i crític literari.
[29] Francisco A. de Icaza (Ciutat de Mèxic, 1863 – Madrid, 1925), crític, poeta i historiador.
[30] Manuel Machado (Sevilla, 1874 – Madrid, 1947), poeta i escriptor.
[31] Eduardo Marquina (Barcelona, 1879 – Nova York, 1946), poeta, periodista, novel·lista i dramaturg.
[32] Gregorio Martínez Sierra (Madrid, 1881 – 1947), escriptor i dramaturg. Traductor i adaptador de les obres teatrals de Rusiñol al castellà.
[33] Ramón Pérez de Ayala (Oviedo, 1880 – Madrid, 1962), escriptor i periodista.
[34] Juan Ramón Jiménez (Palos de Moguer, 1881 – San Juan de Puerto Rico, 1958),poeta.
[35]Caminal de rosers (Aranjuez),Pedrera Romana (Tarragona),Font de l’odalisca (Granada),Passeig místic (Montserrat),Xiprers daurats (Granada),Jardí senyorial (Mallorca),Claustre de Girona,Càstor i Pòl·lux (València) i Niu de xiprers (Aranjuez).
[36] A l’Archivo Manuel de Falla (Granada) es conserva l’exemplar que va pertànyer al compositor(núm. reg. 3967).
[37] Carta de Manuel de Falla a la seva família, datada a París el 3 de gener de 1909. Archivo Manuel de Falla: carpeta de correspondencia núm. 7808.
[38] Retrat de Manuel de Falla. Grafit sobre paper. 16,6 x 23,4 cm. Archivo Manuel de Falla. Granada.
[39]Thomas, Juan M.:Manuel de Falla en la isla. Edicions Capella Clàssica, 1947, p. 87.Edició facsímil de “Sa Nostra” Caixa de Balears, Mallorca, 1996.
[40]Carta de Rusiñol a Utrillo, Aranjuez, 10 de juliol de 1898.
[41]Sarmiento,Miguel: La Última Hora, Palma, 16 maig 1903.
[42]Frantz, Henri: L’Art Décoratif, octubre 1904, p. 126
