Aquesta exposició dedicada a Santiago Rusiñol se celebra tot coincidint amb el setè aniversari del Museu del Modernisme i la presentació de noves obres de la col·lecció permanent.
La producció pictòrica de jardins, que va projectar Santiago Rusiñol internacionalment, sorprèn per la seva visió poètica del paisatge. Aquesta exposició ens serveix per descobrir i aprofundir nous aspectes de la seva pintura que fins ara ens eren poc coneguts, ja que les obres han sigut de difícil accés durant molt temps. Això es deu al fet que un nombre important dels quadres que s’exposen pertanyen a col·leccions privades. En aquest sentit, voldria recalcar l’esforç que ha suposat reunir les pintures de jardins, cosa que s’ha aconseguit gràcies a la generosa col·laboració dels propietaris. La mostra també s’ha nodrit de les pintures que formen part de la col·lecció de museus de diversos llocs d’Espanya; així doncs, he d’agrair la predisposició d’aquestes entitats en pro del nostre projecte.
Com és natural, forma part de l’exposició l’àlbum original Jardins d’Espanya, en les dues edicions del 1903 i el 1914, en què Rusiñol va expressar la seva teoria estètica sobre el jardí i el simbolisme del jardí abandonat en un llibre d’art únic. Així mateix, aquests jardins són un recull que ens apropa a la vida i a la faceta literària de l’artista. A més d’escriure l’obra teatral El jardí abandonat l’any 1900, Rusiñol va publicar prosa poètica, amb la seva important obra Oracions.
L’exposició proposa la reflexió i l’estudi de quatre blocs temàtics: l’àlbum Jardins d’Espanya, el simbolisme de l’aigua, la llum i l’arquitectura de jardins. El discurs se centra en el llenguatge utilitzat per Santiago Rusiñol per expressar els seus sentiments i el missatge que transmet a través d’aquests elements. Aquest discurs s’ajusta a la visió que volem mostrar de l’artista. S’han organitzats moltes exposicions sobre la seva figura i se n’ha estudiat molt la vida i trajectòria, però des del 1900 no s’havia tornat a reunir, com fem ara, un nombre tan elevat dels seus Jardins d’Espanya.
No cal dir que agraïm la col·laboració de Josep de C. Laplana i del doctor Francesc Fontbona com a assessors de la mostra i, per descomptat, de Mercedes Palau-Ribes, ara comissària de l’exposició, que juntament amb Josep de C. Laplana va col·laborar en la catalogació de la pintura de Santiago Rusiñol. Estudiosa i entusiasta vital de l’artista, Palau-Ribes ha dedicat gran part de la seva vida a la recerca de l’obra de Santiago Rusiñol i ha aportat una visió exhaustiva de la seva creació pictòrica.
Una vegada més, el Museu del Modernisme, compromès amb el període que ens ocupa, aprofundeix en l’estudi de l’art català i el posa a l’abast dels experts i del públic en general. Espero i desitjo que gaudiu d’aquesta exposició.
Gema Losa Reverté
Directora
