Entre els llibres que tenia el compositor Manuel de Falla a la seva biblioteca comptava un exemplar dels Jardins d’Espanya de 1903 que li havien regalat amics seus . És aquest l’àlbum que Falla demana des de París a la seva família quan comença a treballar els primers compassos d’uns nocturns que esdevindran una de les seves composicions més emblemàtiques: Noches en los Jardines de España.
Respecto a los “Jardines” a ver en qué forma pueden venir, si por ferrocarril o cómo. Inudablemente debe haber algun medio. Pedro no los podría traer por la sencilla razón de que no volverá de España por ahora .
No sabem amb precisió quan es van conèixer Rusiñol i Falla, però el nombre d’amics comuns és gran, des de Ricard Viñes, Isaac Albéniz, Juan Ramon Jiménez o Gregorio Martínez Sierra, col·laborador de Santiago Rusiñol en temes relacionats amb la literatura i el teatre des de 1904. Serà l’estiu de 1915 quan la relació Santiago Rusiñol i el compositor s’estrenyí. Falla era a Barcelona amb els Martínez Sierra per afers teatrals i passà tres setmanes amb ells a Sitges, on Rusiñol li oferí el piano del Cau Ferrat perquè pogués acabar les composicions musicals que estava treballant. Rusiñol va aprofitar l’estada del músic per immortalitzar Falla amb un senzill i entranyable retrat al dibuix que va deixar sense signar.
El record del pintor, i dels seus jardins, eren evocats dos anys després de la seva mort quan el músic visità Mallorca l’any 1933, i reiteradament demanà: “¿Dónde está el jardín del pirata?” en al·lusió al Jardí del Pirata, pintat per Rusiñol i reproduït a l’àlbum .
Els jardins de Rusiñol i una de les obres més emblemàtiques de Manuel de Falla, les Noches en los Jardines de España (1916), estan estretament relacionats especialment amb l’ambient dels jardins de l’Alhambra i del Generalife, un jardins que Falla aleshores només coneixia per les reproduccions de l’àlbum de Rusiñol.
